L’últim dimecres el vàrem dedicar a parlar de sexualitat
en l’àmbit de la salut mental. Va ser molt engrescador doncs tots vàrem
intervenir aportant opinions, comentaris i experiències personals.
A l’hora d’abordar el que enteniem per sexualitat, aquest
concepte ens va suggerir molts aspectes com: el plaer, l’instint, la conducta,
la subtilesa i sobretot la comunicació. En aquest darrer punt, vem pensar que
en la sexualitat es tractava de comunicar als altres i fins hi tot d’autocomunicar-se
amb un mateix. Comunicar tant sensacions, desitjos, estímols i emocions, com
sentiments.
En algún moment es va parlar dels rols dels “actors” en
l’activitat sexual. Potser hi hauria una sexualitat masculina (més directa, més
impulsiva, més visual..), cosa atribuïble a la testosterona i una femenina (més
complexa, més delicada i més necessitada de preàmbuls..). Tot i que en principi
semblava que es buscaba atribuïr la iniciativa a la part masculina, aquests dos
rols podien ser intercanviats o compartits.
Es va parlar també, de que la sexualitat, en el cas d’ésser
compartida ha de comprendre pràctiques acceptades de comú acord per les
persones que hi participen i sempre amb el degut respecte i consideració a
l’altre.
Una de les conclusions a que vàrem arribar va ser que és
important la sexualitat també en les persones afectades per un transtorn mental
i que cal sols abordar-la quan ens sentim preparats, quan en sentim necessitat,
sense presses i per tal de sentir-nos bé; en el sentit de no sentir-nos
obligats ni coaccionats. De fet, la propia societat està
molt sexualitzada...